L’espai exterior ja no és un territori exclusiu de les agències estatals. La irrupció de noves empreses privades, la proliferació de satèl·lits i la democratització de l’accés orbital han reobert un debat clau: qui regula realment l’espai i amb quines normes?
En una conversa a SER Catalunya, l’advocat especialitzat en dret aeroespacial, Sergi Giménez, d’Augusta Abogados, analitza els límits i els reptes del marc jurídic actual de l’espai exterior, en un moment en què el sector espacial està creixent de manera exponencial.
Un marc legal nascut als anys 60
Segons explica Giménez, el dret espacial modern es basa en convenis internacionals signats entre els anys 60 i 90 del segle passat. Un conjunt de normes que van néixer en plena carrera espacial, en un context polític i tecnològic molt diferent de l’actual.
Malgrat la seva vigència formal, aquests tractats “s’estan quedant enrere” davant la velocitat amb què evoluciona el sector. El principi fonamental continua sent clar: l’espai no pot ser apropiat per cap estat i es considera patrimoni de tota la humanitat. Tanmateix, la seva aplicació pràctica és cada vegada més complexa.
L’entrada de les empreses privades i la nova realitat orbital
Un dels grans canvis del sector és la irrupció d’actors privats amb capacitat real d’actuar a l’espai. Empreses amb recursos suficients poden desplegar constel·lacions de satèl·lits o projectes a gran escala sense una regulació global prou actualitzada.
Això genera situacions inèdites: des de la saturació de l’òrbita terrestre fins a l’augment de la brossa espacial, passant per la manca de coordinació internacional sobre l’ús de l’espai.
En paraules de Giménez, l’actual buit normatiu permet que l’espai sigui utilitzat de manera molt oberta, però també poc ordenada, amb riscos creixents a mitjà termini.
Cap a una nova regulació europea
En aquest context, Europa treballa en noves eines legislatives, com la futura “EU Space Act”, amb l’objectiu d’establir un marc més clar per a les activitats espacials.
Des de Catalunya, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya està participant activament en aquest procés, aportant una visió tècnica i estratègica. Albert Nicolás, vinculat a l’àrea de promoció del sector espacial català, defensa la necessitat que aquesta regulació no es converteixi en una barrera per a la competitivitat de les empreses europees.
La proposta passa per combinar regulació i suport: establir normes clares, però també mesures de finançament i formació per facilitar l’adaptació del sector.
El repte: harmonitzar regles en un entorn global
Un dels principals problemes del dret espacial és la manca d’acord entre estats i la lentitud dels processos legislatius internacionals. Això fa que la regulació arribi sovint quan el mercat ja s’ha consolidat.
Per a Giménez, la clau és avançar cap a un model similar al de l’aviació: un sistema global amb regles comunes que garanteixi seguretat jurídica i igualtat de condicions entre tots els actors.
En un escenari en què l’espai esdevé cada vegada més accessible, el dret espacial deixa de ser una disciplina futura per convertir-se en una necessitat urgent del present.