El passat 8 de setembre de 2025 la Comissió Europea va adoptar un nou Reglament Delegat pel qual se substitueix en la seva integritat l’Annex I del Reglament (UE) 2021/821 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al règim de control d’exportació, corretatge, assistència tècnica, trànsit i transferències de productes de doble ús (la llista comuna de productes de doble ús a la UE).
Aquesta actualització constitueix una de les revisions més ambicioses dels darrers anys de la llista de doble ús, i reflecteix la doble lògica que guia aquest àmbit: d’una banda, la necessitat de mantenir l’alineació amb els compromisos internacionals assumits en el marc del Wassenaar Arrangement i amb altres règims de no proliferació; i de l’altra, l’exigència de respondre a l’accelerat desenvolupament de tecnologies emergents cada vegada més sofisticades en un context geopolític marcat per la guerra a Ucraïna i la pressió sobre les cadenes de subministrament crítiques.
L’última d’aquestes actualitzacions es va produir al setembre de 2024 mitjançant el Reglament Delegat (UE) 2024/2547. Ara, un any més tard, es fa un nou salt qualitatiu amb la incorporació de controls sobre tecnologies quàntiques, semiconductors d’última generació, equips de computació d’altes prestacions, fabricació additiva i nous materials avançats, així com equipament biotecnològic sensible.
El nou text de l’Annex I serà aplicable des de l’endemà de la seva publicació al DOUE, sempre que, ni el Parlament Europeu ni el Consell s’oposin durant el període de control parlamentari (dos mesos prorrogables per altres dos). A efectes pràctics, això suposa que les empreses s’han d’anticipar ja als seus efectes, preparant una revisió dels seus catàlegs de productes i contractes d’exportació.
Principals novetats tècniques
La principal novetat introduïda pel Reglament Delegat de 2025 és la creació d’un bloc normatiu específicament dirigit a les tecnologies quàntiques i criogèniques. Se sotmetran a control i autorització d’ exportació, no només els computadors quàntics pròpiament dits, sinó també els seus subsistemes, circuits de control, amplificadors paramètrics, equips de refrigeració criogènica i sondes d’ oblea adaptades a entorns de temperatures extremadament baixes.
Una altra àrea en la qual s’ha aprofundit és la dels semiconductors avançats. La llista ara incorpora amb més detall equips i materials relacionats amb la litografia d’ultraviolada extrem (EUV), processos d’epitàxia i deposició, i equips de metrologia crítica, en general, tot el ventall de processos avançats de fabricació de xips. S’ introdueixen, a més, controls específics sobre silici i germani enriquits, essencials per a la fabricació de semiconductors d’altes prestacions.
La Comissió també ha reforçat els controls sobre la computació d’altes prestacions (HPC) i els circuits integrats avançats, conscients que aquestes capacitats són essencials per a aplicacions d’intel·ligència artificial, simulació militar i processat a bord en l’àmbit espacial.
En paral·lel, s’incorporen noves entrades en matèria de fabricació additiva (impressió 3D), especialment en relació amb màquines que integrin sistemes de monitoratge en llaç tancat i amb aliatges metàl·lics d’alta entropia, la utilització de les quals en la indústria aeroespacial i de defensa resulta crítica per a la producció de components lleugers i resistents.
Finalment, la biotecnologia rep també atenció reforçada, amb una ampliació de les referències a equips de síntesi i assemblatge de material genètic.
Impacte en el sector espacial
Particular atenció mereix la categoria 9 de l’ Annex I, dedicada a l’àmbit aeroespacial i de propulsió. En aquesta actualització es redefineix l’abast dels “equips de missió” (mission equipment) de les naus espacials, substituint l’anterior referència a les “càrregues útils” (payloads). Aquest canvi terminològic no és menor: sota la nova definició podrien quedar compresos elements de computació embarcada, sistemes de comunicació inter-satèl·lit o fins i tot equips de gestió tèrmica, que fins ara podien ser defensats com a “no crítics” o “no payload“.
De la mateixa manera, el nou redactat de l’epígraf 9A006 sobre criogènia amplia l’abast a sistemes dissenyats per mantenir temperatures iguals o inferiors a 100 K, sense limitar-se ja als “especialment dissenyats” per a aeronaus hipersòniques o vehicles espacials. Això implica que determinada tecnologia subjacent utilitzada en projectes espacials podria quedar sotmesos a autorització d’exportació fins i tot en fases primerenques de desenvolupament o en entorns de prova.
A això se suma la incorporació de controls sobre pólvores metàl·liques i tècniques de fabricació additiva, que a la pràctica afecten la producció de turbobombes, intercanviadors tèrmics i estructures lleugeres de satèl·lits i llançadors. La cadena de subministrament del sector espacial europeu, que ja venia marcada per una dependència de proveïdors extra europeus, haurà de prestar especial atenció a aquestes noves exigències regula tòries.
Implicacions pràctiques per a empreses i operadors
Des d’un punt de vista operatiu, l’entrada en vigor del nou Annex I obligarà les empreses a re classificar immediatament els seus productes i tecnologies. No fer-ho es pot traduir en bloquejos en duanes, retards en projectes internacionals i, en el pitjor dels casos, sancions per exportació no autoritzada. És recomanable que els exportadors, intermediaris i operadors revisin els seus catàlegs i contractes per identificar possibles necessitats de noves llicències.
A més, els programes interns de compliment hauran de ser actualitzats, així com la vigilància de clients i usos finals. Les autoritats nacionals competents en llicències d’ exportació exigiran justificacions tècniques més precises i declaracions d’ ús final adaptades als nous controls.
Conclusió
El Reglament Delegat de 8 de setembre de 2025 representa un salt qualitatiu en la política europea de control de béns de doble ús. Suposa no només la incorporació mecànica dels compromisos assumits al Wassenaar Arrangement i altres fòrums internacionals, sinó també la presa de consciència de la dimensió estratègica de la computació quàntica, els semiconductors avançats i les tecnologies espacials.
Per a les empreses europees, preparar-se des d’ara serà la millor garantia per seguir operant amb seguretat jurídica i competitivitat en un entorn cada vegada més regulat i geopolíticament complex.