El nostre Soci, Carlos Valls, ponent del primer “WebiTAB” que organitza el Tribunal Arbitral de Barcelona

El passat 1 de març de 2021, el Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) es va estrenar amb el seu primer “WebiTAB”, dedicat al debat “Arbitratge vs. Jurisdicció ordinària”.

La conferència va comptar, a més, amb la intervenció destacada de José Maria Fernández Seijó, Magistrat de la Secció 15ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, del President del TAB, Juli de Miquel, i del Notari Antoni Bosch, com a moderador.

Al llarg de les exposicions, i estimulades per les preguntes del moderador, el Notari Bosch, es van traslladar idees que van donar lloc a un interessant debat sobre els avantatges respectives de l’Arbitratge i de la Jurisdicció ordinària, com a vies per la resolució de conflictes, que destaquem (de manera no exhaustiva) a continuació.

José Maria Fernández Seijó: Magistrat de la Secció 15ª de l’Audiència Provincial de Barcelona

De la intervenció del Magistrat, destaquem les següents idees:

• Imposar la mediació a les parts com a pressupost procedimental, encara que s’estigui estudiant, té aspectes positius, però també té d’altres criticables.

• És possible que l’arbitratge obri una porta addicional al poc marge que deixa la llei als jutges per a que apliquin l’equitat. Seria particularment oportuna la seva aplicació als presents temps de pandèmia en relació als contractes de tracte successiu (per exemple, els arrendaments), o els assumptes societaris, en els que es constata amb freqüència que la resolució basada estrictament en l’aplicació de la llei pot portar a resultats no del tot satisfactoris perquè no es tracta el problema subjacent.

• El jutge anglosaxó es permet anar més al fons de l’assumpte, al nucli del problema, i de vegades sembla que a la nostra jurisdicció alguns jutges poden tenir la temptació d’amagar-se a la legalitat per eludir el problema de fons.

Carlos Valls: Soci d’Augusta Abogados i President de l’Associació pel Foment de l’Arbitratge

Carlos Valls va iniciar la seva ponència analitzant algunes de les diferències entre el procés anglosaxó i l’europeu continental. En la seva opinió, diu Carlos Valls, la principal diferència processal, i és una opinió que sotmet a qualsevol altre millor fundada, és la intensitat amb la que es permet indagar sobre la documentació i informació en poder de l’altre part. El sistema anglosaxó permet una major intensitat i, per tant, afirma el Sr. Valls, és  també més costós.

Carlos Valls va poder posar de manifest durant el debat, entre d’altres, els següents avantatges concrets que té l’Arbitratge respecte a la Jurisdicció ordinària:

• Es tracta d’una instància única, amb una resolució ferma i executable. Aquesta execució és molt eficaç a nivell internacional gràcies al Conveni de Nova York de 1958.

• És un procediment que permet molta flexibilitat, que es pot traduir en una major intensitat procedimental (per exemple, es permet la “muatio libelli”, de l’article 29.2 de la Llei d’Arbitratge).

• La prova, en arbitratge internacional, pot reflectir una interessant síntesi del common law i del civil law: la taula Redfern com exemple.

• La serietat de la institució arbitral és garant de la qualitat del àrbitres i, en certa manera, del procediment, encara que suposi un cost addicional.

• Un avantatge addicional és la continuïtat del àrbitres en el procediment.

• La digitalització del procediment arbitral està més avançada que a la via judicial i és més modulable tant per les parts com pel tribunal Arbitral.

• Els ADR en general, però particularment la mediació, com a fórmula ritual i pautada, pot generar resultats addicionals al intent de negociació dels advocats de les parts.

És necessari ressaltar també l’aportació de Juli de Miquel que, com a President del TAB, va destacar la possibilitat de que les parts recorrin a l’arbitratge fins i tot desprès de signar el contracte, per resoldre la disputa concreta que pogués sorgir: aquest acord posterior no depèn de l’existència prèvia d’una clàusula de submissió a arbitratge al contracte.

Després d’un inici molt puntual, i una hora de conferència, el moderador va donar per tancada la sessió.