Intensa activitat del Comitè d’Ètica Professional de la IBA, co-presidit per Carlos Valls, a la Reunió Anual de la IBA a Seül.

La Reunió Anual a Seül va començar per al Carlos Valls, com a Co-President (juntament amb Alessandra Mourão, extraordinària feina la seva) del Comitè d’Ètica Professional de la IBA (PEC) en un retir per a membres del PEC a Busan (veure foto dels assistents a la reunió, comentant l’estratègia del PEC per a l’any següent).

Carlos Valls va intervenir directament com a Organitzador de la Sessió “Burnout i compartamient ètic” (un resum de la qual apareixerà aviat al eBulletin del PEC dins de la pàgina web de la IBA), en la qual, després de definir de què es tracta el burnout i les seves conseqüències, es van analitzar les causes (des d’un excessiu enfocament en objectius quantitatius com la facturació, els beneficis o les hores enregistrades, fins al reconeixement de què es tracta d’una professió solitària, o que s’ha de reforçar l’element de vocació i tutoria), les possibles normes deontològiques aplicables (fonamentalment, l’obligació d’informar) i les solucions més immediates previstes (des del reconeixement de la situació com a punt de partida, fins a una valoració realista de quins han de ser els objectius i motivacions del professional i del despatx en el seu conjunt). Va quedar clar, no obstant això, que les regles deontològiques a nivell mundial sobre aquest tema poden ser insuficients, cosa que potser ha de plantejar-se al Consell de la IBA per a la seva posterior discussió. El panell, dirigit per Steve Richman, va estar format per Tracey Calvert, Richard Martin, Moray McLaren y Lim Tat.

Carlos Valls també va participar com a Co-President del PEC a la Sessió Colectiva “El col·lapse de la classe mitjana – els diferents impactes del populisme modern a i dins dels Col·legis d’Advocats i la professió jurídica“. Aquesta sessió extraordinària, organitzada per Alberto Navarro i Martín Kovnats, la qual el PEC va tenir l’honor de donar suport, va abordar la deterioració potencial o real de l’estat de dret a les jurisdiccions actuals on el populisme ha envaït la política, partint d’una conceptualització del que és el populisme per part de l’historiador i economista Emilio Ocampo, i d’una comparació del que està ocorrent a Veneçuela i els EE.UU., per Leopoldo Martínez. Després d’analitzar diferents jurisdiccions (Hongria, Polònia, Itàlia, Regne Unit, els Estats Units, Veneçuela i l’Argentina), davant la qüestió de si les regles constitucionals estaven sent amenaçades o violades, Carlos Valls va observar que per a respectar l’estat de dret no cal una interpretació estrictament positivista de la llei, ja que una correcta interpretació iusnaturalista o espiritualista pot ser també fonamental en certs casos per evitar l’abús de les institucions polítiques, i es va referir al famós debat Hart/Dworkin de la segona meitat del segle passat. La sessió va gaudir de les excel·lents intervencions de Christina Blacklaws, Maria Slazak, Riccardo Cajola, Harvey Cohen, Hermann Knott, Steve Richman, Carlo Pavesio, Gabor Damjanovic, Louis Bouchman i Johan Rijlaarsdam. Els discursos d’obertura d’Horacio Bernardes (President de la IBA), Jim Klotz (Vicepresident de la IBA) y Peter Köves (President de la Comissió de la IBA d’Assumptes dels Col·legis d’Advocats) van ser especialment commovedors i van destacar l’important paper de la professió jurídica en la defensa de l’estat de dret en circumstàncies difícils.

PEC també va liderar dues sessions molt interessants. La primera, sobre la inversió en els negocis o accions dels clients, o en la remuneració en accions del clients (organitzada per Jeffrey Merk), on un dels dubtes durant la sessió va ser quin deure estava en risc, si el d’evitar conflictes d’interessos amb el client, o simplement el de preservar la independència a l’hora d’assessorar el client. La segona, sobre la coincidència simultània amb un client de les funcions d’advocat extern i advocat intern (co-organitzada per Alessandra Mourão i Thomas Kaiser-Stockmann). En aquesta última sessió, estava clar que les comissions de servei (“secondments”) de socis a clients anaven en augment, i semblava natural preguntar-se si era un senyal que el poder de negociació entre els clients i els advocats externs estava canviant decisivament a favor dels primers.

PEC també va participar en altres sessions molt concorregudes, com les de oferta de serveis a PYMES en funció dels honoraris (presidides per Harvey Cohen i Renato Giallombardo; com a panelista de PEC, Geraldine Clarke), el deure davant els Tribunals enfront de la defensa dels interessos dels clients (Moderador, William Jackson QC), o la naturalesa evolutiva dels diferents proveïdors de serveis legals, la qual cosa pot conduir, almenys parcialment, a una “uberització” de la pràctica legal (co-organitzada per Dalton Albrecht i Derya Durlu Gürzumar) encara que, tal com va afirmar Alessandra Mourão com a panelista durant la sessió, l’ètica professional sempre condicionarà aquesta evolució, a favor dels clients i de la societat.

La millor notícia és que el Comitè d’Ètica Professional de la IBA està augmentant l’interès de l’organització, i Carlos Valls creu que la raó és que el PEC no sols s’ocupa de les normes ètiques i deontològiques existents, sinó que també reflexiona sobre l’important paper que l’ètica professional desenvolupa en donar forma a la visió del que la professió legal, i els serveis legals en general, haurien de convertir-se durant els propers anys.