Resolució de l’Audiència Nacional sobre el tractament fiscal dels acomiadaments.

El passat 3 de juliol de 2019, es va publicar una sentència de l’Audiència Nacional que introdueix criteris amb els quals determinar la correcta aplicació de l’exempció relativa a les indemnitzacions per acomiadament i per tant, en cas de no poder aplicar-se la mateixa, quan s’haurà de practicar la corresponent retenció.

En línies generals, la sentència denega l’exempció a la indemnització percebuda per 15 treballadors ja que entén que l’acomiadament ve motivat per un acord extintiu de la relació laboral entre empleat i ocupador malgrat les adverses circumstàncies econòmiques en les quals l’empresa es veia immersa i, per tant, la possible procedència de l’acomiadament.

Subscriu el Tribunal que la norma tributària, en concret l’article 7.e de la LIRPF relatiu a l’exempció en de les prestacions per acomiadament, se circumscriu al fet que l’acomiadament sigui efectivament tal i no resultat d’un acord extintiu que permetés enllaçar al treballador amb la prestació de jubilació de manera directa o cobrar la desocupació fins que arribi la jubilació.

Seguint el Tribunal els criteris de la Inspecció, entén aquesta que es dóna un acord, per al present cas, quan es demostren les següents característiques en l’acomiadament

• L’edat dels treballadors en el moment de l’acomiadament era de 62 i 68 anys.
• Les indemnitzacions acceptades pels treballadors eren molt inferiors a les que procedirien a resultes d’un acomiadament improcedent.
• No es va tenir en compte l’antiguitat dels treballadors per a la fixació de quantia indemnitzatòria.
• Absència d’elements de litigiositat en el procés d’acomiadament:
  • Inexistència de cartes d’acomiadament.
  • Tots els acomiadaments són verbals sense al·legació de causa.
  • Els escrits aportats pels treballadors al Servei de Conciliació són tots idèntics.
  • Tots els actes de conciliació van finalitzar amb acord entre les parts sense intervenció de l’autoritat judicial.
  • Tots els treballadors van renunciar a qualsevol acte de conciliació o reclamació posterior.

Tenint en compte els anteriors motius, el Tribunal considera que el càlcul de la indemnització rebuda s’ha realitzat no sobre la base dels anys de servei en l’empresa sinó als anys restants per a aconseguir la jubilació als 70 anys. Motiu pel qual aprecia l’existència d’un acord en la realització de l’acomiadament.

Poques exempcions de la Llei de l’IRPF han suscitat tanta controvèrsia com l’exempció derivada per la percepció d’indemnitzacions per acomiadament o cessament d’un treballador. En aquest sentit, esperem que la sentència comentada en la present nota fiscal aclareixi la correcta aplicació.

De tot això cal inferir un eventual risc de diferent interpretació tributària per l’administració quan:

• La indemnització és inferior a la que el treballador té dret o;
• El treballador s’acosta a l’edat de jubilació i
• Les condicions de l’acomiadament són ofertes a la comunitat d’empleats i aquests decideixen acollir-se o no, per exemple, en el cas d’alguns ETS [o s’acorda l’acomiadament amb un empleat lliurement].